S’acaba l’anyada del 2016. Per les nostres cartelleres han desfilat centenars de films que han emplenat la nostra vida d’hores de diversió i, com no, d’avorriment. Pel que fa el nostre camp hem pogut veure com alguns gèneres van a la baixa (zombis, terror found footage), altres es mantenen (superherois) i algunes comencen a despuntar (com el western).
Anem a fer un repàs al més destacat.
Superherois:
La disputa entre Marvel i DC segueix en peu, tot i que la Distingida Competència sembla no acabar de trobar el seu camí. Amb dos plats forts com Batman v Superman i Escuadrón Suicida ha obtingut bones recaptacions, però no ha convençut a la crítica i han dividit al públic. Marvel, per la seva banda, segueix la seva filosofia sense arriscar massa amb Capitán América: Civil War i Doctor Strange, dos títols amb potencial que han quedat un xic desdibuixats. Fox i els seus mutants ens han servit un dels títols revelació de l’any, Deadpool, que s’ha convertit amb un sleeper absolut i X-Men: Apocalipsis, que ha acabat d’enterrar una saga, i director, que no passen pels seus millors moments.
Sitges (i més):
Un grapat de pel·lícules amb el segell de Sitges han despertat la curiositats d’alguns però sense acabar de brillant amb llum pròpia. Maggie, La Bruja, High-Rise, Blair Witch, Nunca apagues la luz i No respires van despertar expectació entre els afeccionats al gènere però a l’hora de la veritat han basculat entre el culte minoritari i la decepció. En canvi La llegada s’ha convertit per mèrits propis en el títol essencial dins la sci-fi d’aquest 2016. De nou James Wan, amb Expediente Warren: El caso Enfield, ha sabut recaptar com ningú altre dins el camp del terror; Ouija: El origen del mal, ha sigut un encert, però no ha despertat prou interès entre el públic generalista.
Fantàstic:
Moltes produccions familiars han intentat esgarrapar unes entrades i ben poques ho han aconseguit. Animales fantásticos y dónde encontrarlos, una excepció, ha deixat clar que l’univers parit per J. K. Rowling és ja immortal. En canvi els clàssics de tota la vida han vist com els joves, per culpa de la qualitat exhibida pels seus responsables, defalleixen com han exposat La leyenda de Tarzán o Víctor Frankenstein. Pesadillas i El libro de la selva han sabut connectar amb èxit amb les noves audiències, al contrari que Cazafantasmas (maleïda des dels seus inicis) o Mi amigo el gigante. El hogar de Miss Peregrine simplement a acomplert els seus propòsits al igual que WarCraft: El origen, però aquesta gràcies al mercat asiàtic.
Retorns:
Ninja Turtles: Fuera de las sombras s’ha estampat tot i tenir una bona idea de partida. Independence Day: Contraataque, Sèrie B d’alt pressupost, sense Will Smith era absolutament prescindible. Calle Cloverfield 10 s’ha convertit en una agradable sorpresa, demostrant que Hollywood, quan vol, pot ser original a l’hora de fer seqüeles. Star Trek: Más allá, tot i els problemes durant la pre-producció, ha sabut encertar i seguir allargant la franquícia, a l’estil d’Star Wars i la seva Rogue One, que ha sorprès a propis i estranys.
Western:
Portem uns anys on les històries de vaquers comencen a multiplicar-se, sense acabar de convertir-se en una moda, però amb un marc temporal ideal per a produccions arriscades. Bons exemples són: Los ocho odiosos, Bone Tomahawk, Comanchería i La venganza de Jane. Hollywood no deixa perdre la diligència i s’hi apunta amb el remake, simpàtic però prescindible, de Los siete magníficos.
De segur que em deixo no poques produccions i que molts de vosaltres no esteu d’acord amb algunes opinions de les esmentades. Així doncs, quines són les vostres pel·lícules destacades i de gènere d’aquest 2016?
